PÍLDOR@S de setembre 2026

  • Guies ESC 2026 per a l’abordatge de la insuficiència cardíaca.

  • Ús terapèutic dels cannabinoides.  

  • Infecció per Mycoplasma genitalium en pacients simptomàtics d’ASEF: avaluació clínica i farmacològica guiada per resistències als macròlids (2024-2025)

  • Bifosfonats i reaccions adverses oculars

  • Al·lèrgia o error de diagnòstic? 5 veritats crítiques sobre les erupcions per fàrmacs que tots els pediatres han de dominar

 

GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA                                                   

ESC

       Guies ESC 2026 per a l’abordatge de la insuficiència cardíaca

La nova Guia ESC 2026 redefineix la insuficiència cardíaca (IC) en quatre estadis (AD), des de «risc d’IC» fins a «IC avançada», i promou la prevenció i el diagnòstic precoç abans de l’aparició de símptomes. Simplifica la classificació segons la FEVI en reduïda (< 50 %) i conservada (≥ 50 %), de manera que desapareix la categoria de FEVI lleugerament reduïda. En la IC amb FEVI reduïda es mantenen com a tractament fonamental els quatre pilars: iSGLT2, ARNI/IECA, blocadors beta i antagonistes del receptor mineralocorticoide. En la IC amb FEVI conservada, els iSGLT2 i els antagonistes del receptor mineralocorticoide passen a considerar-se teràpies fonamentals. Es recomana considerar la semaglutida o la tirzepatida en cas d’obesitat, IC simptomàtica i FEVI ≥ 45 %, independentment de la presència de diabetis.

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA    

INFAC

       Ús terapèutic dels cannabinoides

L’evidència sobre l’ús terapèutic dels cannabinoides és heterogènia i els estudis presenten limitacions importants. El delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) està indicat en l’espasticitat per esclerosi múltiple, alguns tipus de dolor crònic i nàusees i vòmits per quimioteràpia. El cannabidiol (CBD) compta amb evidència únicament en certes síndromes epilèptiques. Per a altres situacions mencionades per la població (insomni, trastorns psiquiàtrics, demència, malaltia inflamatòria intestinal, fibromiàlgia, etc.), l’evidència sobre la seva eficàcia és insuficient o no concloent. Els cannabinoides com a medicaments o fórmula magistral només estan disponibles per a indicacions específiques i la seva dispensació és hospitalària. El THC presenta més risc d’efectes adversos psicoactius i cardiovasculars.

 

PROA

ASEF

      Infecció per Mycoplasma genitalium en pacients simptomàtics d’ASEF: avaluació clínica i farmacològica guiada per resistències als macròlids (2024-2025) 

Estudi observacional retrospectiu fet a l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera (2024-2025) en pacients simptomàtics amb infecció per Mycoplasma genitalium. El 81,4 % va rebre tractament empíric previ al diagnòstic microbiològic. L’azitromicina va ser l’antibiòtic més utilitzat. Es va detectar una elevada resistència als macròlids (56 %), superior a la descrita en estudis previs, cosa que qüestiona el tractament empíric amb aquest grup d’antibiòtics i reforça la necessitat de disposar d’estudis de resistència per guiar l’abordatge. El test de curació és una eina clau per confirmar l’erradicació microbiològica i detectar fracassos terapèutics, encara que continua infrautilitzat.

 

FARMACOVIGILANCIA

Butlletí de Farmacovigilància del País Vasc

         Bifosfonats i reaccions adverses oculars

L’afectació ocular associada als bifosfonats (BF) pot variar des d’afeccions lleus i autolimitades (ull sec, molèsties o dolor ocular, visió borrosa, conjuntivitis i episcleritis) fins a complicacions més greus, que inclouen la inflamació orbitària, l’escleritis i la uveïtis. La incidència estimada és del 2,7 % i s’observa un risc més gran per als BF intravenosos (IV), especialment el zoledronat. L’inici és més ràpid amb els IV (entre 1 i 7 dies) que amb els orals, que es poden demorar des de dies fins a diversos mesos. L’ús de BF en pacients amb osteoporosi es relaciona amb un risc més gran de glaucoma agut per tancament angular, particularment amb el risedronat. Tot i la baixa incidència d’aquestes complicacions, l’elevat ús dels bifosfonats ressalta la importància de reconèixer i notificar aquestes reaccions adverses.

 

PEDIATRIA

AEPap

         Al·lèrgia o error de diagnòstic? 5 veritats crítiques sobre les erupcions per fàrmacs que tots els pediatres han de dominar

Quan un nin ve amb una erupció després de cinc dies d’amoxicil·lina, la nostra decisió pot marcar el seu historial clínic els pròxims 70 anys. Les 5 veritats crítiques sobre erupcions per fàrmacs són: Veritat 1. El sobrediagnòstic és un risc per a la seguretat del pacient. L’error més comú és etiquetar com a al·lèrgia qualsevol exantema; en la majoria dels casos és un exantema viral que reacciona a l’aminopenicil·lina. Veritat 2. La cronologia mana sobre la morfologia. Explorar la línia temporal amb cada fàrmac utilitzat en les darreres 4 setmanes. a) Reacció immediata (< 1 h): urticària o angioedema, risc d’anafilaxi. b) Exantema maculopapular (5 a 21 dies): el més comú. c) DRESS (1 a 12 setmanes). Veritat 3. El dolor cutani és una emergència fins que es demostri el contrari. És el signe més sensible i precoç d’una reacció greu, com ara la síndrome de Stevens-Johnson (SJS) o la necròlisi epidèrmica tòxica (TEN). Veritat 4. No tots els fàrmacs són sospitosos habituals. La llista prioritària és curta: aminopenicil·lines i sulfonamides (els «reis»), antiepilèptics (risc de DRESS o SJS/TEN) i AINE (urticàries i reaccions pseudoal·lèrgiques). Veritat 5. La retirada ha de ser estratègica, no indiscriminada. Interrompre-ho tot de cop genera caos; s’ha de fer amb criteri i interrompre el fàrmac més probable dels introduïts en les darreres 4 setmanes.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera