PÍLDOR@S de agost 2026

  • Actualització del document sobre prevenció de la fragilitat i caigudes en els ancians

  • Dèficit de vitamina B12: causes freqüents, diagnòstic pas a pas i seguiment a la consulta  

  • Gota tofàcia relacionada amb el tractament amb àcid bempedoic 

  • Optimitzant la durada de pautes antibiòtiques ambulatòries

  • Balanitis

 

GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA                                                   

Ministerio de Sanitat

       Actualització del document sobre prevenció de la fragilitat i caigudes en els ancians

Aquesta guia ha estat elaborada per a professionals sanitaris per promoure i facilitar la detecció de la fragilitat i del risc de caigudes, així com la seva intervenció. Amb l’ajuda d’una guia de butxaca i una eina de decisió en línia, el Ministeri de Sanitat proposa sis passos a seguir: captació de pacients majors de 70 anys, valoració funcional amb índex de Barthel (s’inclouen en aquest programa aquells amb puntuació ≥ 90), proves d’execució/FRAIL (escales com SPPB o FRAIL), classificació i valoració segons probabilitat de fragilitat associada a un risc de caigudes (baix/mitjà/alt/molt alt), intervenció específica segons el nivell de risc i, finalment, un període de seguiment i reavaluació. Gràcies a un abordatge precoç, és possible reduir el risc de caigudes, fins i tot fins evitar que es produeixin i revertir la situació de fragilitat.

 

BLOGs    

Blog de Ricardo Ruiz de Adana Pérez

       Dèficit de vitamina B12: causes freqüents, diagnòstic pas a pas i seguiment a la consulta

La idea clau d’aquest bloc és que el dèficit de vitamina B12 és una causa freqüent i sovint infradiagnosticada d’anèmia i símptomes neurològics potencialment reversibles si es detecta precoçment. En atenció primària el repte no és només confirmar-ho, sinó identificar-ne la causa i evitar tant l’infradiagnòstic com el sobrediagnòstic. El bloc recorda que no se n’ha de tractar el dèficit sense confirmar el diagnòstic en casos dubtosos, la importància d’investigar la causa subjacent (dèficit dietètic, anèmies, malabsorció intestinal per algunes cirurgies o malalties, fàrmacs...) i no assumir que una B12 en un rang normal-baix descarti que hi hagi dèficit. Pel que fa als errors més freqüents en el tractament, es descriuen els següents: emprar B12 a dosis insuficients, no tractar els símptomes neurològics amb la intensitat adequada o suspendre el tractament sense haver resolt la causa.

 

FARMACOVIGILANCIA

CMAJ

      Gota tofàcia relacionada amb el tractament amb àcid bempedoic  

Com ja es descriu en la fitxa tècnica , l’àcid bempedoic augmenta el risc d’hiperuricèmia atès que redueix l’excreció renal d’àcid úric. Aquest risc podria ser més gran en pacients amb malaltia renal crònica, per la qual cosa es recomana valorar individualment el risc i monitorar els nivells d’àcid úric. Aquest article descriu un cas de gota tofàcia que s’ha relacionat amb el tractament amb àcid bempedoic: dona, 87 anys, amb antecedents d’artritis reumatoide, malaltia coronària i malaltia renal crònica que durant els quatre mesos previs havia iniciat la presa d’àcid bempedoic davant la intolerància a estatines. Després d’una inflamació dolorosa, nodular i eritematosa a les articulacions interfalàngiques de la mà, es conclou que l’àcid bempedoic va ser el causant del procés.

 

PÍNDOLA INFORMATIVA - PROA

INFAC

         Optimitzant la durada de pautes antibiòtiques ambulatòries

L’evidència actual indica que, en moltes infeccions comunitàries comunes, les pautes antibiòtiques curtes són tan eficaces com les perllongades quan se selecciona adequadament els pacients. A més, ofereixen avantatges com una incidència menor d’efectes adversos, menor toxicitat, millor adherència al tractament i un ús més eficient dels recursos sanitaris. Tradicionalment es mantenien els antibiòtics diversos dies després de desaparèixer els símptomes per evitar recaigudes i resistències bacterianes. Tot i això, no s’ha demostrat que prolongar el tractament redueixi les resistències, sinó tot al contrari: una major exposició a antibiòtics pot afavorir-ne l’aparició en augmentar la pressió positiva sobre els bacteris. Per aquest motiu, l’AEMPS està impulsant mesures per optimitzar l’ús d’antibiòtics, com ara la promoció de pautes curtes, com les que es proposen en aquesta mateixa píndola o en la nota informativa del PROA CAIB , i l’adequació de la mida dels envasos a la posologia més comuna.

 

PEDIATRIA

Guia ABE

         Balanitis

La balanitis és la inflamació del gland. Quan el prepuci també es veu afectat rep el nom de balanopostitis. És una afecció relativament freqüent (un 4% dels homes patiran balanitis al llarg de la seva vida) que cursa amb dolor, pruïja, hipersensibilitat, edema, eritema i fissuració en gland i prepuci, normalment acompanyada de secreció purulenta. En aquesta guia es descriuen els diferents tipus de balanitis, essent la balanitis inespecífica la més freqüent i relacionada amb una higiene inadequada i l’acumulació de secrecions sota el prepuci. També pot ser degut a infeccions (principalment Streptococcus pyogenes o Candida spp .), irritació local, traumatismes o reaccions al·lèrgiques. La majoria dels casos són autolimitats i responen a mesures higièniques adequades, mentre que els tractaments tòpics com antibiòtics i corticoides es reserven per a casos seleccionats, resumits en la taula adjunta de l’enllaç.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera