PÍLDOR@S de juliol 2026

  • Actualització dels tractaments farmacològics contra la diabetis i l’obesitat

  • MPOC el 2026: què canvia a les recomanacions GOLD i com aplicar-ho en atenció primària  

  • Edema perifèric induït per fàrmacs: un dany comú, passat per alt i reversible 

  • Desetiquetatge d’al·lèrgia a la penicil·lina

  • Ordre d’administració de vacunes en infants segons el dolor

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                                   

BOLCAN

       Actualització dels tractaments farmacològics contra la diabetis i l’obesitat

Aquest butlletí revisa l’evolució recent del tractament de la diabetis tipus 2 i l’obesitat, centrada en els agonistes GLP-1 i els agonistes duals GIP/GLP-1, especialment semaglutida i tirzepatida (no finançades en obesitat). Es consolida un model terapèutic cardiorrenal-metabòlic en què la reducció de pes (pèrdues mitjanes properes al 15 % amb semaglutida i superiors al 20 % amb tirzepatida), la protecció cardiovascular i el benefici renal adquireixen tanta importància com el control glucèmic. Els iSGLT2 mantenen un paper prioritari en pacients amb insuficiència cardíaca o malaltia renal diabètica. El document repassa l’evidència disponible, les condicions de finançament i la necessitat de seleccionar adequadament els pacients candidats a tractaments amb agonistes GLP-1 i agonistes duals GIP/GLP-1. S’insisteix en la importància de l’ús racional d’aquests tractaments per garantir la sostenibilitat del sistema i prioritzar els pacients amb més benefici potencial.

 

BLOGs    

Blog de Ricardo Ruiz de Adana

       MPOC el 2026: què canvia a les recomanacions GOLD i com aplicar-ho en atenció primària

En aquest blog es resumeixen les recomanacions GOLD 2026, que reforcen un enfocament centrat en els símptomes i les exacerbacions més que al FEV1 aïllat. L’espirometria continua sent imprescindible per confirmar-ne el diagnòstic. Entre les novetats destaca una actitud més proactiva davant de les exacerbacions, considerant la intensificació del tractament ja des d’una exacerbació significativa, davant del criteri previ d’exigir dues o més exacerbacions. La broncodilatació és la base del tractament, recomanant-se LABA/LAMA en pacients simptomàtics i reservant la monoteràpia per a aquells amb menor càrrega de símptomes. Els corticoides inhalats s’han de limitar a pacients amb risc d’exacerbació (≥1 exacerbació anual) i més probabilitat de resposta, i els eosinòfils ≥300 cèl·lules/ μL són el principal marcador predictor de benefici. També s’insisteix a revisar sistemàticament la tècnica inhalatòria i l’adherència abans d’escalar-ne el tractament. En línia amb les recomanacions de GesEPOC 2025, es reforça l’abordatge integral del pacient, prioritzant el cessament tabàquic, la vacunació, l’activitat física, la rehabilitació respiratòria i la identificació precoç dels pacients amb més risc d’exacerbacions.

 

FARMACOVIGILANCIA

Therapeutics initiative

      Edema perifèric induït per fàrmacs: un dany comú, passat per alt i reversible  

L’edema perifèric és un efecte advers freqüent i sovint infradiagnosticat, especialment en pacients polimedicats. Els principals fàrmacs implicats són els antagonistes del calci (amlodipí, nifedipí), gabapentina, pregabalina, AINE, alguns psicofàrmacs i tractaments hormonals. El document destaca que molts casos s’interpreten erròniament com a insuficiència cardíaca, cosa que origina proves diagnòstiques o prescripcions innecessàries. És fonamental revisar la medicació davant la presència d’un edema de nova aparició. En els casos relacionats amb vasodilatació, els diürètics solen ser poc eficaços i la mesura més efectiva consisteix a reduir la dosi, substituir o retirar el medicament responsable. Reconèixer l’origen farmacològic de l’edema permet evitar exploracions innecessàries i sovint resoldre el problema sense afegir nous medicaments.

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA-PROA

INFAC

         Desetiquetatge d’al·lèrgia a la penicil·lina

Aquest butlletí informa que entre un 10-12 % de la població està etiquetada com a al·lèrgica a penicil·lines, encara que la majoria no presenta una al·lèrgia confirmada. Mantenir una etiqueta errònia condiciona l’ús d’antibiòtics alternatius menys eficaços, més tòxics, més costosos i amb més impacte sobre les resistències bacterianes. El document revisa estratègies per identificar pacients amb risc baix d’al·lèrgia veritable per mitjà d’eines com PEN-FAST i confirma el paper de les proves cutànies i de provocació oral en el procés d’avaluació. També recorda que l’al·lèrgia creuada amb cefalosporines és poc freqüent i cal valorar-la de manera individualitzada. La revisió sistemàtica i el desetiquetatge constitueixen una intervenció rellevant per als programes PROA, per facilitar lús de betalactàmics quan estan indicats i millorar la qualitat de la prescripció.

 

PEDIATRIA

PREEVID

         Ordre d’administració de vacunes en infants segons el dolor

L’evidència disponible segons el banc de preguntes Preevid suggereix que l’ordre d’administració de les vacunes pot influir en la percepció del dolor durant la vacunació infantil. Es recomana administrar primer la vacuna oral davant del rotavirus, el gust dolç del qual pot contribuir a disminuir la resposta dolorosa posterior. Entre les vacunes injectables, convé començar per les menys doloroses i deixar per al final aquelles associades a més reactogenicitat, com la triple vírica, la vacuna antineumocòcica conjugada, algunes antimeningocòcciques o la vacuna davant del VPH. També destaca que l’administració simultània de vacunes a lactants, quan sigui factible, pot reduir l’estrès associat al procediment. Aquestes senzilles mesures formen part de les estratègies recomanades per minimitzar el dolor vacunal i millorar l’experiència de vacunació.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera