PÍLDOR@S de juny 2026

  • Heparines de baix pes molecular i fondaparinux

  • Guia per al maneig perioperatori de la medicació crònica en pacients quirúrgics  

  • Algorisme de tractament de la bufeta hiperactiva

  • Profilaxi antibiòtica de les abrasions cutànies

  • Fotoonicòlisi per doxiciclina en infants: què és, per què passa i com s’ha de prevenir

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                                   

INFAC

       Heparines de baix pes molecular i fondaparinux

Relacionat amb el darrer butlletí Píldor@s informativas, en què es va abordar l’ús dels ACOD, aquest butlletí revisa els criteris d’ús de les heparines de baix pes molecular (HBPM) i del fondaparinux. Tots dos són inhibidors del factor Xa, s’administren per la via parenteral i no requereixen monitoratge rutinari. S’utilitzen tant en la prevenció com en el tractament del tromboembolisme venós. A més, el fondaparinux està indicat per al tractament de la trombosi venosa superficial simptomàtica aguda de membres inferiors sense trombosi venosa profunda concomitant; en aquests casos s’ha de dosificar tenint en compte la longitud del trombe i la distància a una unió venosa profunda. El principal efecte advers d’aquests medicaments és l’hemorràgia. Menys freqüent és la trombocitopènia induïda per l’heparina, poc habitual en el tractament amb fondaparinux. En general són fàrmacs segurs, per als quals cal valorar l’ajustament posològic en certes situacions, com ara insuficiència renal, obesitat, embaràs i lactància.  

 

GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA    

Farmacia Hospitalaria

       Guia per al maneig perioperatori de la medicació crònica en pacients quirúrgics

Per decidir si mantenir o interrompre un tractament crònic en el perioperatori d’una intervenció quirúrgica cal tenir en compte tant el risc quirúrgic com la possibilitat de desestabilitzar la malaltia de base. Aquesta revisió de 18 guies o articles proposa que, en general, la majoria dels fàrmacs es poden mantenir fins al dia de la intervenció quirúrgica i es poden tornar a introduir quan s’hagi recuperat la tolerància oral. No obstant això, cal consultar en la taula com es maneja cadascun, com ara els antidiabètics, els que afecten la coagulació, els adreçats a malalties immunomediades, els de poca utilitat i fins i tot les plantes medicinals. Per revisar individualment cada fàrmac, el Servei de Farmàcia Hospitalària i el Servei d’Anestèsia van crear un sharepoint per facilitar-ne el maneig.  

 

ALGORISMES

CADIME

      Algorisme de tractament de la bufeta hiperactiva  

Aquest algorisme descriu els passos recomanats respecte del tractament de la bufeta hiperactiva. Després de descartar la necessitat de derivar el cas a l’especialista hospitalari, d’elecció serien les mesures conductuals (entrenament vesical, exercicis del sòl pelvià…) i els hàbits de vida (control de la ingesta de líquids, reducció de la cafeïna, activitat física, pèrdua de pes i deshabituació tabàquica). En les dones s’han de valorar els estrògens vaginals si tenen símptomes associats a la menopausa. Si no hi ha millora després de sis setmanes, cal afegir-hi un antimuscarínic per la via oral i, en cas d’ineficàcia o mala tolerància, cal valorar la via transdèrmica o canviar d’anticolinèrgic. Si tot i així el problema persisteix o hi ha contraindicació, es pot iniciar un tractament amb un agonista ß3-adrenèrgic (mirabegró o vibegron), en monoteràpia o associat a l’anticolinèrgic. Altres fonts aconsellen prioritzar l’ús de mirabegró o vibegron en els casos de persones grans fràgils si es volen evitar efectes anticolinèrgics.

 

PROA

PREEVID

         Profilaxi antibiòtica de les abrasions cutànies

Hi ha consens que, en general, no fa falta emprar antibiòtics profilàctics en el tractament de les abrasions cutànies no complicades sense signes d’infecció. Alguns documents consideren que podrien ser apropiats en certes situacions de risc més alt, com ara les ferides profundes o molt extenses, les ferides molt contaminades o amb persistència de cossos estranys i en els caos de pacients immunodeprimits. Quan fos necessari, el tractament sistèmic d’elecció en el nostre context sanitari seria l’amoxicil·lina o una cefalosporina de primera generació i la clindamicina per als casos d’al·lèrgia.

 

PEDIATRIA

AEPap

         Fotoonicòlisi per doxiciclina en infants: què és, per què passa i com s’ha de prevenir

La doxiciclina pot produir un efecte advers poc conegut, la fotoonicòlisi, que és el despreniment distal de l’ungla acompanyat de taques fosques o groguenques. La fototoxicitat cutània causada per la doxiciclina és relativament freqüent, però l’afectació unguial és molt rara (< 1:1.000 casos). Pot cridar l’atenció i generar preocupació en la família del pacient, però és benigna, no fa mal i sol resoldre’s a mesura que l’ungla creix. És un efecte advers que pot augmentar simultàniament en l’ús pediàtric de doxiciclina per tractar la malaltia de Lyme (també hi ha casos descrits després d’utilitzar-la per tractar l’acne). Es recomana informar del risc de fototoxicitat en prescriure doxiciclina, reforçar la fotoprotecció estricta, explicar que les taques unguials tarden setmanes o mesos a desaparèixer i recomanar d’acudir a la consulta en cas de dolor intens, inflamació o signes d’infecció (infreqüent). Es recorda la importància de notificar les sospites de reaccions adverses (a SIGMA clicar en Emetre targeta groga).  

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera