PÍLDOR@S de novembre 2025

 

  • Alguns canvis que du la Guia GOLD 2026 sobre l’MPOC.

  • El dilema de la via intramuscular en el pacient anticoagulat.

  • Seguretat i eficàcia dels blocadors beta en pacients que han patit un infart de miocardi amb fracció d’ejecció conservada.

  • Risc d’error de medicació a causa d’un canvi en la xeringa de la solució oral de Keppra© (levetiracetam).

  • Sembla haver-hi una associació entre casos greus d’infecció pneumocòccica i malaltia celíaca.

 

GUÍES DE PRÁCTICA CLÍNICA                                                      

Global Initiative for chronic Obstructive Lung Disease

       Alguns canvis que du la Guia GOLD 2026 sobre l’MPOC

Recentment s’ha publicat l’actualització anual de la Guia GOLD REPORT 2026 sobre l’MPOC, encara pendent de la seva traducció habitual al castellà. Aquesta guia presenta alguns canvis, entre els quals destaca l’actualització de l’algoritme de tractament amb una tendència més proactiva. Com a resum, es mantenen els tres esglaons de tractament: A i B, per a pacients sense exacerbacions l’any anterior, i es posiciona en un o altre segons el valor d’mMRC i CAT; i l’esglaó E, on en la Guia 2025 es recomanava no escalar fins almenys tenir dues exacerbacions moderades o una de greu, però la novetat el 2026 és ampliar-lo a pacients fins i tot amb una sola exacerbació, ja sigui moderada o greu, mantenint la recomanació de tractament (LABA+LAMA i considerar corticoides inhalats si els eosinòfils > 300).

 

BLOGS    

Fármacos en el Km 0

       El dilema de la via intramuscular en el pacient anticoagulat

Hi ha la falsa creença que la via intramuscular (IM) és més ràpida i efectiva. No obstant això, la rapidesa d’un fàrmac no només depèn de la seva via d’administració, sinó de la seva farmacocinètica en general. En els pacients anticoagulats l’ús de la via IM augmenta el risc d’hematomes, dolor i inflamació local, limitació funcional i, en casos més greus, una síndrome compartimental. En aquest blog, es mostren diferents alternatives a la via IM en el pacient anticoagulat i es conclou que és fonamental que els professionals coneguin en quins casos hi ha una altra opció més eficaç i segura per prevenir els riscs.

 

ALTRES PÍNDOLES

The New England Journal of Medicine

      Seguretat i eficàcia dels blocadors beta en pacients que han patit un infart de miocardi amb fracció d’ejecció conservada

A The New England Journal of Medicine s’ha publicat una revisión sistemática que analitza l’efecte dels blocadors beta en pacients que han patit un infart de miocardi amb una FEVE de, almenys, 50 %. La metaanàlisi va incloure 17.801 participants i va avaluar si l’ús d’aquests fàrmacs disminueix el risc de nous infarts, insuficiència cardíaca o mortalitat per qualsevol causa. Els resultats van mostrar que no es va observar una reducció significativa en la incidència d’infart (HR 0,89; IC95% 0,77-1,03), ni insuficiència cardíaca (HR 0,87; IC95% 0,64-1,19) ni en la mortalitat per qualsevol causa (HR 1,04; IC95% 0,89-1,21). Com a conclusió, l’ús rutinari de blocadors beta en pacients que han patit un infart amb FEVE > 50% i sense cap altra indicació específica sembla no aportar beneficis clínics rellevants.  

 

FARMACOVIGILÀNCIA

EMA

         Risc d’error de medicació a causa d’un canvi en la xeringa de la solució oral de Keppra© (levetiracetam)

El titular de l’autorització de comercialització de l’especialitat Keppra, d’acord amb la Agència Europea de Medicaments i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, va enviar un comunicat informant del canvi en la xeringa de la solució oral en flascó de 150 ml destinada a infants (6 mesos-4 anys). La nova xeringa, de 5 ml, amb la qual es poden administrar fins a 500 mg de levetiracetam, substitueix la xeringa de 3 ml, amb la qual es podia administrar fins a 300 mg de levetiracetam. A més, la nova xeringa té graduacions de 0,25 ml que no tenia la xeringa de 3 ml. Es recomana informar els cuidadors del canvi de volum de la xeringa i aconsellar-los que llegeixin les instruccions del prospecte sobre com reconèixer els signes i els símptomes d’una sobredosi amb levetiracetam i què fer en aquesta situació, a més de com s’ha de fer servir i netejar la xeringa.

 

PEDIATRIA

Evidències en Pediatria

         Sembla haver-hi una associació entre casos greus d’infecció pneumocòccica i malaltia celíaca

Recentment, s’ha publicat un estudi en què s’evidencia l’associació entre pacients adults amb malaltia celíaca i un major risc d’infeccions pneumocòcciques. No obstant això, la cohort no és representativa de la població general, ja que només s’hi inclouen pacients hospitalitzats, la qual cosa pot esbiaixar els resultats per l’exclusió de casos lleus. Aquest estudi mostra una associació clara i clínicament rellevant (2,05; IC 95% 1,59-2,65), tot i que aquestes dades no s’ajusten per gravetat de la malaltia ni control d’aquesta. L’evidència prèvia mostra resultats similars d’infeccions pneumocòcciques en pacients celíacs, cosa que reforça la plausibilitat biològica. Les troballes indiquen la importància de la vaccinació davant el pneumococ en infants amb malaltia celíaca.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera