PÍLDOR@S de setembre 2025

 

  • Millorar la forma en què prescrivim zopiclona i trazodona per a l’insomni

  • Principals novetats de l’actualització de la guia NICE en insuficiència cardíaca crònica

  • Durada del tractament antibiòtic en dones amb recaiguda de cistitis aguda

  • Paracetamol en l’embaràs: sense evidència de relació causal amb autisme en la descendència

  • Recomanacions per a l’ús segur dels medicaments d’alt risc en pediatria

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                                      

THERAPEUTICS INITIATIVE

       Millorar la forma en què prescrivim zopiclona i trazodona per a l’insomni

El tractament de l’insomni crònic s’ha de centrar en la teràpia cognitivoconductual (TCC-I), recomanada com a primera línia per les guies clíniques. Tot i que medicaments com la zopiclona i la trazodona s’administren amb freqüència, la seva eficàcia és limitada i el seu ús prolongat pot comportar riscos. En el cas de la trazodona, els assaigs clínics aleatoritzats (ACA) mostren beneficis modestos: aproximadament 1 de cada 12 persones experimenta una millora en la qualitat del son, i aquests efectes tendeixen a disminuir després de dues setmanes. No s’ha demostrat que dosis superiors a 50 mg/dia aportin major benefici i els efectes adversos poden ser tan freqüents com els positius. Per això, se suggereix iniciar qualsevol tractament farmacològic després de completar un diari de son d’una setmana i considerar una reducció gradual en pacients que ja prenen aquests fàrmacs, buscant sempre la dosi més baixa efectiva. Aquesta estratègia afavoreix una prescripció més prudent i adaptada a cada pacient, especialment en ancians, en els quals els efectes adversos poden ser més rellevants.

 

ALTRES PÍNDOLES   

CADIME

       Principals novetats de l’actualització de la guia NICE en insuficiència cardíaca crònica

La guia NICE 2025 sobre insuficiència cardíaca crònica actualitza el tractament i seguiment clínic respecte al 2018. Per a fracció d’ejecció reduïda, es recomana IECA, blocador beta, ARM i iSGLT-2, podent-se substituir IECA per INRA si hi ha símptomes persistents o per ARA-II en cas d’angioedema. Es destaca l’avaluació del ferro i tractament amb ferro intravenós si hi ha dèficit. En intolerància als fàrmacs anteriors, se suggereix consultar amb un especialista i considerar l’hidralazina amb nitrats o digoxina. En fracció lleugerament reduïda, es manté l’esquema terapèutic adaptat a la tolerància; en fracció preservada, es recomanen ARM i iSGLT-2. El tractament s’ha d’individualitzar segons l’historial mèdic, fragilitat i preferències, amb controls periòdics de funció renal, electròlits i pressió arterial. En malaltia renal crònica, s’aconsella ajustar dosis i consultar amb nefrologia si el filtratge glomerular és ≤30 ml/min/1.73 m². Es requereix ECG abans de blocadors beta. Es recomana rehabilitació cardíaca personalitzada.

 

ALTRES PÍNDOLES

PREEVID

      Durada del tractament antibiòtic en dones amb recaiguda de cistitis aguda  

L’evidència disponible és limitada, però suggereix que davant d’una recaiguda de cistitis aguda en els 15 dies posteriors al tractament inicial, i si no és possible esperar a l’urocultiu, s’ha d’optar per un antibiòtic diferent al prèviament utilitzat i considerar una pauta més llarga. En general, es recomana fosfomicina/trometamol com a primera opció (dosi única) i nitrofurantoïna com a alternativa en la recaiguda (7 dies). Tot i que no hi ha consens clar sobre la durada òptima, diverses guies clíniques coincideixen que un tractament més prolongat pot millorar l’ erradicació bacteriana en aquests casos. La decisió s’ha de basar en la gravetat del quadre, la resposta al tractament previ i la sospita de resistència.  

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Alerta AEMPS

         Paracetamol en l’embaràs: sense evidència de relació causal amb autisme en la descendència 

El paracetamol continua sent l’analgèsic i antipirètic d’elecció durant l’embaràs quan hi ha indicació clínica, sempre en la dosi mínima eficaç i pel menor temps possible. Segons l’AEMPS i l’EMA, no hi ha evidència concloent que el relacioni causalment amb trastorns del neurodesenvolupament com autisme o TDAH. Tot i que la FDA inclourà una advertència sobre aquesta possible associació, aclareix que no se n’ha demostrat causalitat. La febre no tractada i el dolor intens poden implicar riscs gestacionals, per la qual cosa l’abordatge s’ha d’individualitzar. Els estudis epidemiològics mostren resultats no concloents i les dades acumulades no indiquen toxicitat fetal ni malformacions. Per tant, no s’han modificat les recomanacions vigents. Es recorda als professionals sanitaris la importància d’informar adequadament, valorar cada cas clínic i mantenir una vigilància activa sobre la seguretat dels medicaments.

 

PEDIATRIA

AEPap - PEDIATRIA AP

         Recomanacions per a l’ús segur dels medicaments d’alt risc en pediatria

L’article de recomanacions per a l’ús segur de medicaments d’alt risc en pediatria, fruit d’un consens entre el Ministeri de Sanitat, l’Institut per a l’Ús Segur dels Medicaments i diverses societats científiques, estableix una llista estandarditzada d’aquests fàrmacs i recull pràctiques clau per millorar la seguretat en el seu abordatge. A més dels medicaments ja considerats d’alt risc en adults (com anticoagulants, insulines i opiacis), se n’identifiquen d’altres especialment rellevants en pediatria, com agonistes adrenèrgics IV, aminoglicòsids, vancomicina, sedants, nutrició parenteral i paracetamol IV. L‘article emfatitza la necessitat d’aplicar mesures segures en totes les fases del circuit del medicament, prioritzant les més efectives i involucrant activament pediatres, farmacèutics, pacients i cuidadors. També proposa pràctiques generals i específiques per grup farmacològic. La implementació ha d’anar acompanyada de seguiment i actualització contínua per enfortir la cultura de seguretat en els centres sanitaris.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera