PÍLDOR@S de agost 2025

 

  • Tractament antimicrobià d'infeccions bacterianes de la pell i dels teixits tous: infeccions primàries

  • Ús de opioides per tractar el dolor crònic no oncològic - Document de suport a professionals

  • Administració de fàrmacs per la via oral en comparació amb la via intramuscular

  • Un repàs a les notes de seguretat de l'AEMPS (1r semestre 2025)

  • Combinar o alternar antitèrmics és més eficaç contra la febre, però ¿és aquesta la qüestió?

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                                      

Boletín Farmacoterapéutico de Castilla-La Mancha

       Tractament antimicrobià d'infeccions bacterianes de la pell i dels teixits tous: infeccions primàries

En aquest butlletí, en línia amb les recomanacions de la Guía de terapéutica antimicrobiana del SNS, es revisen les infeccions bacterianes primàries de la pell i dels teixits tous més freqüents en l’àmbit ambulatori, ja siguin superficials (impetigen, èctima, paroníquia i panadís, fol·liculitis, furóncols i àntrax, erisipela o eritrasma) o profundes (cel·lulitis, abscessos, fasciïtis necrosant, mionecrosi i gangrena de Fournier). La majoria són causades per bacteris, i S. aureus i S. pyogenes són els agents etiològics principals. El tractament varia segons l’extensió i la gravetat de la infecció, que inclou mesures locals com ara el drenatge d’abscessos i l’administració d’antibiòtics quan hi estan indicats: tòpics (mupirocina o àcid fusídic) en els casos d’infecció lleu i localitzada, o sistèmics en els casos més greus o extensos. En general, les cefalosporines de primera generació són preferibles a amoxicil·lina/clavulànic, atesos l’espectre més dirigit, l’impacte ecològic més baix i la tolerabilitat digestiva més bona, de manera que es reserva amoxicil·lina/clavulànic per tractar infeccions polimicrobianes o amb sospita d’anaerobis.

 

ALTRES PÍNDOLES   

Ministeri de Sanitat

       Ús d’opioides per tractar el dolor crònic no oncològic - Document de suport a professionals

Dins del Plan de optimización de la utilización de analgésicos opioides en dolor crónico no oncológico en el Sistema Nacional de Salud, posat en marxa pel Ministeri de Sanitat, s’ofereixen diversos algorismes i annexos com a suport per als professionals sanitaris, a fi d’afavorir l’ús racional d’aquests medicaments. Els tres algorismes són els següents: 1) avaluació del dolor crònic no oncològic, 2) avaluació de la necessitat d’opioides i 3) pla terapèutic amb opioides. Els annexos ofereixen suport sobre aquests aspectes: 1) tipus de dolor en què no s’han d’utilitzar opioides, 2) avaluació de riscs (addicció, comorbiditats, interaccions, contraindicacions i ajustament de dosis en insuficiència renal i hepàtica), 3) monitoratge de l’eficàcia, 4) gestió dels efectes adversos, 5) analgèsics opioides, 7) protocol de desprescripció, i 8) fàrmacs adjuvants per controlar els símptomes d’abstinència.

 

ALTRES PÍNDOLES

PREEVID

       Administració de fàrmacs per la via oral en comparació amb la via intramuscular

Es conclou que l’eficàcia de la via intramuscular (IM) no supera la de la via oral (VO), llevat d’excepcions, i implica riscs addicionals tant per als pacients com per als professionals. La poca informació disponible suggereix que la VO és igual d’eficaç, més accessible i fàcil d’administrar que la via IM. En tot cas, abans de decidir la via és fonamental valorar el quadre clínic, conèixer les indicacions del fàrmac i tenir en compte les preferències del pacient. Es recomana limitar la via IM a circumstàncies concretes: a) quan la VO no és viable, a causa de nàusees, vòmits o incapacitat per ingerir (p. ex., pacients no col·laboradors); b) quan hi ha evidència clara d’un benefici superior en comparació amb la VO (p. ex., inici d’acció més ràpid), c) quan cal garantir el compliment terapèutic o d) quan hi ha una indicació específica per emprar la via IM (alguns antibiòtics). Les evidències farmacocinètiques i d’eficàcia no posicionen la via IM per damunt de la VO amb la majoria d’antibiòtics, corticoides, AINE o vitamina B12.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Blog SEFAP

         Un repàs a les notes de seguretat de l’AEMPS (1r semestre de 2025) 

Les notes informatives de seguretat publicades per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) són una eina indispensable per mantenir actualitzada la pràctica clínica i garantir-ne la màxima seguretat en els tractaments. S’hi fa un resum de les notes de seguretat aparegudes durant el 1r semestre de 2025: finasterida i vigilància de la salut mental en pacients joves; risperidona en solució oral i prevenció de sobredosificacions a pediatria; semaglutida i vigilància ocular en pacients amb diabetis; clozapina i actualització de les recomanacions dels controls hematològics.

 

PEDIATRIA

AEPap - PEDIATRIA AP

         Combinar o alternar antitèrmics és més eficaç contra la febre, però ¿és aquesta la qüestió?

Segon una metaanàlisi recent, la biteràpia podria ser superior a la monoteràpia en el tractament de la febre per mantenir els infants afebrils al cap de 4 i 6 hores. També es va demostrar que l’ibuprofen en dosi alta va ser una mica superior al paracetamol al cap de 4 hores, però no al cap de 6 hores. Tot i això, segons el comentari crític dels revisors d’Evidencias en Pediatría, el tractament alternant i, sobretot, el combinat poden propiciar la sensació que la febre és un símptoma que és crucial eliminar, cosa que afavoreix la febrefòbia, tot i que l’objectiu hauria de ser tractar el malestar. A més a més, pot ser font d’administracions errònies. Per aquests motius, el tractament combinat o alternant d’antitèrmics, encara que és possiblement més eficaç, resulta innecessari perquè no se n’ha demostrat la utilitat clínica. 

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera