PÍLDOR@S de juliol 2025

 

  • Ús de medicaments en l'embaràs

  • Ús de fàrmacs antihipertensius en pacients fràgils polimedicats

  • Fibrats en la prevenció primaria de la malaltia cardiovascular

  • Seguretat de col·liris i fàrmacs per tractar patologies oculars: més del que sembla

  • Dermatofitosis i tinyes

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                                      

INFAC

       Ús de medicaments en l'embaràs

Aquest butlletí actualitza les recomanacions sobre l’ús segur de medicaments durant l’embaràs, abordant patologies freqüents com ara l’anèmia i els estats de mancança, les infeccions i els trastorns digestius, neurològics i psiquiàtrics, entre d’altres. S’emfatitza la necessitat de fer una valoració individualitzada risc-benefici abans de prescriure, evitant llistes tancades de fàrmacs segurs. Es recomana consultar múltiples fonts especialitzades i actualitzades, com ara LeCrat. El document detalla tractaments d’elecció i alternatives segons el trimestre de la gestació i destaca l’ús prudent d’antibiòtics, antiepilèptics, psicofàrmacs i analgèsics. Se subratlla la importància d’evitar fàrmacs amb risc potencial per a la gestant i/o el fetus, com ara el valproat i els AINE en el tercer trimestre o els vaccins amb virus vius. L’objectiu és promoure una prescripció racional i segura per tal de minimitzar els riscs per a la gestant i el fetus.

 

ALTRES PÍNDOLES   

Scientia-GenCat

       Ús de fàrmacs antihipertensius en pacients fràgils polimedicats

En els casos de pacients fràgils amb hipertensió és fonamental revisar periòdicament els objectius terapèutics i prioritzar la qualitat de vida i la funcionalitat. Un control excessiu de la pressió arterial pot augmentar el risc de caigudes, el deteriorament cognitiu i la mortalitat. Els valors de la pressió s’han d’individualitzar segons el grau de fragilitat. Es recomana evitar la teràpia combinada inicial i prioritzar la monoteràpia. Les mesures no farmacològiques inclouen reduir el consum de tabac i alcohol, exercici adaptat i moderació en la restricció de sal. La desprescripció o disminució de la intensitat terapèutica s’ha de considerar en els casos amb símptomes relacionats amb el tractament, PAS < 120 mmHg o increment del risc de patir efectes adversos. Per acabar, inclou una taula amb els fàrmacs antihipertensius classificats segons el risc de presentar problemes de seguretat, en la qual destaquen els agonistes centrals i els blocadors alfa-1 com els més problemàtics. L’elecció del tractament ha de tenir en compte les preferències del pacient i ha de minimitzar els riscs, especialment en contextos de polimedicació i fragilitat avançada.

 

ALTRES PÍNDOLES

Essencial

       Fibrats en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular

Els fibrats (gemfibrozil, fenofibrat, bezafibrat) redueixen els triglicèrids i augmenten el colesterol HDL, però no s’ha demostrat que redueixin significativament els esdeveniments cardiovasculars majors en la prevenció primària. Les guies clíniques actuals no recomanen emprar-los de manera rutinària, sinó prioritzar les estatines com a tractament d’elecció. Tot i que poden tenir un efecte modest, el benefici absolut és limitat (NNT > 100). A més, poden associar-se a efectes adversos, com ara la miopatia, les alteracions hepàtiques, la litiasi biliar i els trastorns digestius. A Espanya ha augmentat el consum de fibrats, ja sigui en prevenció primària o en secundària. Es recomanen tan sols per a casos concrets, com ara hipertrigliceridèmia significativa (> 1.000 mg/dL) o intolerància a les estatines. En la recomanació conclouen que els fibrats no redueixen significativament el risc cardiovascular en la prevenció primària, i per això s’han de limitar a situacions clíniques concretes.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Comptagotes

         Seguretat de col·liris i fàrmacs per tractar patologies oculars: més del que sembla

Els col·liris, tot i que estan dissenyats per a l’ús local, es poden absorbir sistèmicament (especialment en els infants), cosa que augmenta el risc de reaccions adverses (RAM). L’absorció passa per les vies nasal i conjuntival, però es pot reduir aplicant pressió sobre el conducte nasolacrimal. Les RAM locals solen ser degudes a conservants com el clorur de benzalconi, que pot causar irritació ocular i disfunció de les glàndules de Meibomio. Es recomana emprar col·liris sense conservants en els casos de pacients amb algina patologia ocular o antecedents de RAM. En aquest resum es mostra una taula amb els diferents grups de fàrmacs oftàlmics i els efectes adversos específics, tant locals com sistèmics, que s’han de considerar en la pràctica clínica. És essencial valorar el benefici-risc abans de prescriure, especialment en casos de malalties cròniques com la hipertensió ocular, el glaucoma o la uveïtis.

 

PEDIATRIA

Guía ABE-AEPap 

         Dermatofitosis i tinyes

Les dermatofitosis són infeccions superficials causades per fongs dermatòfits, que afecten la pell, les ungles i els cabells a causa de l’afinitat per la queratina. Els principals gèneres implicats són Trichophyton, Microsporum i Epidermophyton. L’epidemiologia varia segons la regió i la població. Es classifiquen, segons l’hàbitat, en zoofílics, geofílics i antropofílics. Tot i que les dermatofitosis poden tornar invasives en pacients immunodeprimits, aquest document s’enfoca en les formes superficials. En els casos d’infants i adolescents sans, se solen tractar amb un antifúngic tòpic, indicat quan només està afectada l’epidermis. Les infeccions més profundes o extenses requereixen un tractament sistèmic. L’ús excessiu i inadequat d’antifúngics i corticosteroides ha generat resistències, especialment a Trichophyton indotineae, resistent a la terbinafina i als azols. Això complica el tractament, afavoreix les recaigudes i pot facilitar la disseminació de la infecció. És crucial fer un diagnòstic precís i emprar de manera racional els antifúngics, per evitar resistències. Per consultar el tractament es pot accedir a la guia PRAN.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera