PÍLDOR@S de setembre 2023

 

• Quina és la millor manera d’emprar la teràpia de substitució de la nicotina per deixar de fumar?

• Jardiance®: empagliflozina per a la insuficiència cardíaca crònica simptomàtica

• Document de consens sobre l’abordatge de la hiperpotassèmia

• Olor corporal anormal causat per medicaments

• Recomanacions de no fer en l’atenció pediàtrica: advocant per la prevenció quaternària

 

BLOGS

Zona de salud de Ofra

Quina és la millor manera d’emprar la teràpia de substitució de la nicotina per deixar de fumar?

La teràpia de substitució de la nicotina (TSN) subministra nicotina al cervell amb l’objectiu de substituir la que s’obté de les cigarretes. Està disponible en forma de pegats cutanis, xiclets, aerosols nasals i orals, inhaladors, pastilles i tauletes. Actualment hi ha evidència científica que la TSN és eficaç per aconseguir deixar de fumar a llarg termini; no obstant això, no és clar si les diferents formes, dosis o durades del tractament influeixen en els efectes que té. Aquesta entrada del blog resumeix els resultats d’una revisió sistemàtica publicada a Cochrane que té com a objectiu determinar l’efectivitat i la seguretat de diferents formes, administracions, dosis, durades i esquemes de TSN per aconseguir deixar de fumar a llarg termini (després d’almenys sis mesos). Els resultats permeten als autors concloure que no hi ha diferència d’eficàcia entre els diferents tipus de TSN (xiclets o pegats), que utilitzar TSN combinada en comparació amb TSN en monoteràpia augmenta les probabilitats de deixar de fumar amb èxit i que els pegats i els xiclets en dosis més baixes podrien ser menys eficaços que en dosis més altes. L’evidència comparativa de la seguretat i la tolerabilitat dels diferents tipus de TRN és limitada.

 

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS

FET - Navarra

Jardiance®: empagliflozina per a la insuficiència cardíaca crònica simptomàtica

L’empagliflozina és un iSGLT2 indicat per tractar la diabetis mellitus de tipus 2 i la insuficiència cardíaca (IC) simptomàtica amb fracció d’ejecció reduïda (IC-FEr ), lleugerament reduïda (IC-FElr ) i preservada (IC-FEp). És finançada per als casos d’IC-FEr amb nivells plasmàtics alts d’NT- proBNP, no controlats amb les teràpies recomanades i per al tractament de pacients amb FEVE > 40 %, simptomàtics i NT-proBNP alt. S’ha demostrat que l’ empagliflozina, afegida al tractament estàndard i vs. placebo, redueix el risc de la variable combinada (mort cardiovascular o hospitalització per IC): en IC-FEr (≤ 40 %) amb NNT = 19 (IC 95 %: 13 a 37) i en IC-FElr (41-49 % ) i IC-FEp (≥50 %) amb NNT = 31 (IC 95 %: 20 a 71). Aquest benefici és degut a la reducció de les hospitalitzacions per IC, perquè no ha demostrat reduir la mortalitat cardiovascular. Per als casos d’IC-FEr hi ha més evidència d’eficàcia de la dapagliflozina perquè redueix la mortalitat cardiovascular. Els efectes adversos més rellevants són infeccions genitourinàries, depleció de volum, gangrena de Fournier, cetoacidosi diabètica i amputació de membres inferiors. Es conclou que l’empagliflozina per tractar la IC crònica simptomàtica només aporta en situacions concretes.

 

ALTRES PÍLDORAS 

Revista de la Sociedad Española de Nefrología

Document de consens sobre l’abordatge de la hiperpotassèmia

La hiperpotassèmia és una troballa freqüent en la pràctica clínica diària que s’associa a resultats més dolents per a la salut, incloent-hi l’augment de la morbiditat i de la mortalitat. Aquest document de consens repassa els aspectes bàsics del balanç de potassi i de la potassèmia, a més del concepte, l’epidemiologia, la fisiopatologia i els abordatges diagnòstic i terapèutic de la hiperpotassèmia. Adjunta diverses taules, com la que mostra diferents condicions i fàrmacs associats a la hiperpotassèmia, l’algorisme terapèutic i diferents estudis d’interès. Així mateix, recalca la necessitat de promoure la recerca per abordar les llacunes de coneixement i millorar el pronòstic dels pacients amb hiperpotassèmia.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Salud y fármacos Revue prescrire

Olor corporal anormal causat per medicaments

Aquest butlletí explica que certs medicaments poden modificar l’olor corporal per mitjà de diferents mecanismes. Els simpaticomimètics, els psicòtrops i, en alguns casos, AAS i IBP augmenten o modifiquen la composició de la suor. Els medicaments que actuen sobre sistemes hormonals poden provocar sufocacions. La nicotina, els agonistes GLP-1 i el micofenolat modifiquen l’alè. També s’hi esmenten medicaments que augmenten la producció de saliva (simpaticomimètics i colinèrgics) o la redueixen (antineoplàstics, antimuscarínics i analgèsics opioides). D’altra banda, els antimuscarínics, els antidepressius, el liti i el disulfiram poden provocar halitosi. S’hi destaca la importància de considerar la medicació com a causa de canvis en l’olor corporal i s’hi suggereix la possibilitat de suspendre el medicament causant del problema o, si es manté, incrementar les mesures d’higiene, segons les circumstàncies individuals.

 

PEDIATRIA

Pediatría basada en pruebas

Recomanacions de no fer en l’atenció pediàtrica: advocant per la prevenció quaternària

Aquest blog, que resumeix un article publicat a Anales de Pediatría, destaca diferents recomanacions de no fer de sis societats científiques de l’Associació Espanyola de Pediatria. Exemples de no fer: mantenir l’antibioteràpia empírica sense justificació clínica o microbiològica, utilitzar fàrmacs de poca utilitat terapèutica en el tractament de la rinofaringitis aguda, iniciar tractament antibiòtic en un pacient amb sospita d’infecció del tracte urinari sense haver fet prèviament un urocultiu amb un mètode estèril, utilitzar fluids hipotònics com a fluidoteràpia de manteniment, i prolongar la durada del tractament antibiòtic més temps del recomanat.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.