PÍLDOR@S d'abril 2023

Tractament farmacològic de la malaltia de Parkinson
Romosozumab. Osteoporosi
Canvis clau de GOLD 2023 en l’MPOC
Nefritis tubulointersticial per medicaments
Corticoides tòpics en la infància

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

CADIME

Tractament farmacològic de la malaltia de Parkinson (MP)

Aquest butlletí proporciona una visió pràctica i actualitzada de l’MP i el seu tractament, amb qüestions útils per al metge d’atenció primària. El tractament de l’MP és simptomàtic i no hi ha teràpies curatives, modificadores de la malaltia o neuroprotectores. El tractament farmacològic s’ha d’iniciar quan els símptomes interfereixen en la vida del pacient i la selecció dels fàrmacs, la pauta i els ajustaments o modificacions posteriors s’han de fer de manera individualitzada. La teràpia dopaminèrgica és la base del tractament dels símptomes motors, incloent (en ordre descendent de potència): levodopa (+/- inhibidors de la COMT), agonistes dopaminèrgics i IMAO-B. Com a complement als anteriors, es poden emprar anticolinèrgics i amantadina. A mesura que l’MP avança, en pacients amb teràpia dopaminèrgica (sobretot levodopa) solen aparèixer complicacions motors (fluctuacions o discinèsies), que empitjoren progressivament. Inclou un algorisme de tractament i recomanacions en l’abordatge de complicacions motores i no motores i recomana que abans d’emprar tractaments específics per a cada símptoma, es descartin altres causes o s’ajusti el tractament antiparkinsonià.

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS

CADIME

Romosozumab. Osteoporosi

Romosozumab (RO) és un anticòs monoclonal que incrementa la formació d’os i disminueix la resorció òssia. Està finançat, amb visat, en dones amb osteoporosi greu amb risc alt de fractura, sense antecedents d’infart agut de miocardi (IAM), accident cerebrovascular (ACV) o malaltia arterial coronària. La durada del tractament és de dotze mesos i les pacients han de rebre suplements de calci i vitamina D. Després de finalitzar aquest tractament, s’ha de continuar amb un antiresortiu (preferiblement alendrònic). RO va mostrar superioritat als 12 i 24 mesos enfront d’alendrònic setmanal en reducció de fractures vertebrals i clíniques, però no en fractures no vertebrals i de maluc, de major rellevància clínica. No s’ha comparat amb altres bisfosfonats, denosumab o teriparatida. Seguretat: es va detectar un increment d’esdeveniments cardiovasculars (IAM greu i ACV greu) i major mortalitat. Altres riscs són les fractures atípiques de fèmur, osteonecrosi de mandíbula i hipocalcèmia. Es conclou que no suposa un avanç per tractar l’osteoporosi.

ALTRES Píldor@as

Noticias y destacados. Portal del Medicamento SACYL

Canvis clau de GOLD 2023 en l’MPOC

Resumeix la novetats i recomanacions de la GOLD 2023. S’ha modificat l’eina d’avaluació ABCD i passa a ser ABE (en reconèixer la rellevància clínica de les exacerbacions, independentment dels símptomes). Els broncodilatadors d’acció curta de rescat s’han de prescriure a tots els pacients. Grup A (0-1 exacerbació sense ingrés; mMRC = 0-1; CAT < 10): tractament broncodilatador d’acció curta o perllongada, en funció de la dispnea. Grup B (0-1 exacerbació sense ingrés; mMRC ≥2; CAT ≥0): iniciar amb combinació LABA + LAMA. Grup I (≥ 2 exacerbacions moderades o ≥1 amb ingrés): LABA + LAMA és l’opció preferent, no es recomana l’ús de LABA + CS. Si els eosinòfils ≥ 300 cèl·lules/µl, s’ha de considerar LABA + LAMA + CSI.

FARMACOVIGILÀNCIA

Boletín de Farmacovigilancia. Comunidad de Madrid

Nefritis tubulointersticial per medicaments

Les nefritis intersticials agudes (NIA) són una causa freqüent d’insuficiència renal (IR) aguda, amb una fracció etiològica per medicaments molt elevada (fins a 85 %). Qualsevol fàrmac podria induir NIA però els grups més freqüentment implicats són antibiòtics, inhibidors de la bomba de protons (IBP) i antiinflamatoris no esteroidals (AINE). Es produeix per un tipus d’hipersensibilitat retardada tipus IV, idiosincràtica, intervinguda per cèl·lules T que apareix entre 7–10 dies després de l’exposició al fàrmac causant, però es pot produir després d’exposicions més llargues (cas d’IBP i AINE). És important la sospita diagnòstica per identificar-les, doncs les seves manifestacions clíniques són poc específiques i no sempre és adequat obtenir confirmació histològica. Cursa amb fracàs renal agut no oligúric. La presència d’acidosi metabòlica hiperkalèmica i hiperclorèmica, que no concorda amb el grau d’IR, pot orientar cap a un dany renal tubulointersticial. Si se sospita de NIA d’origen farmacològic, cal suspendre el medicament al més aviat possible i notificar al Sistema de Farmacovigilància.

PEDIATRIA

BIT-NAVARRA

Corticoides tòpics (CT) en la infància

Els corticoides tòpics (CT) estan indicats en el tractament de múltiples processos inflamatoris cutanis, com la dermatitis atòpica, seborreica i psoriasis. En el moment de prescriure un CT, per fer una selecció correcta del fàrmac, cal tenir en compte les característiques del corticoide (potència d’acció, forma farmacèutica i possibilitat de produir efectes adversos) i de cada pacient (edat, tipus i localització de la lesió). En infants menors de 12 anys és més adequat l’ús de corticoides de nova generació i de potència baixa o mitjana (emprau el de menor potencia que sigui efectiu). A més, cal tenir en compte que és necessari ajustar la quantitat de CT a l’edat del pacient, que no sempre una major concentració s’associa a més efectivitat, que la seva absorció i durada d’acció són majors quan s’empren vehicles grassos i que aplicar el CT una vegada al dia resulta eficaç i tenen menys risc d’efectes adversos.

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.