PÍLDOR@S de juliol 2023

 

  • Guia de pràctica clínica sobre la prevenció secundària de l’ictus. Actualització

  • Desprescripció de corticoesteroides inhalats en casos de pacients amb MPOC

  • Suplements de vitamina D i prevenció cardiovascular

  • Complicacions hemorràgiques en pacients tractats amb tramadol i anticoagulants orals

  • Fàrmacs en el trastorn de dèficit datenció amb/sense hiperactivitat en nens i adolescents

 

GUIA DE PRÀCTICA CLÍNICA 

GuíaSalud

Guia de pràctica clínica sobre la prevenció secundària de l’ictus. Actualització

Actualització de la guia de pràctica clínica que revisa les recomanacions farmacològiques per a la prevenció secundària de l’ictus establertes en la versió anterior, de 2008. Aborda el tractament farmacològic en la prevenció secundària de l’ictus isquèmic i hemorràgic en pacients adults amb fibril·lació auricular, foramen oval permeable o valvulopaties, tant en l’àmbit de l’atenció primària com en el de l’atenció hospitalària. Inclou un annex amb informació destinada als pacients i als seus familiars i cuidadors per ajudar-los a entendre les recomanacions de les GPC, els beneficis i els riscs derivats de la intervenció i facilitar la presa de decisions compartida.

 

ALTRES PÍLDORAS

Noticias y destacados. Portal del Medicamento. SACYL

Desprescripció de corticoesteroides inhalats en casos de pacients amb MPOC

Els corticoesteroides inhalats (CI) redueixen el risc d’exacerbació moderada-greu en pacients en què són freqüents i amb asma concomitant i poden millorar-ne els símptomes i la qualitat de vida d’alguns. No obstant això, l’ús regular s’associa a l’increment dependent de la dosi del risc de pneumònia i l’increment del risc de diabetis i de fractures. Cal evitar-ne l’ús inadequat per prevenir efectes adversos. La reducció de la dosi dels CI o la desprescripció es podrien considerar en els casos de pacients simptomàticament ben controlats, amb una o cap exacerbació moderada en el darrer any i eosinòfils per davall de 300 cèl·lules/mL perquè el tractament idoni en aquests casos segons GOLD 2023 és LABA /LAMA. En alguns grups hi ha més factors de risc, de manera que la retirada pot no ser apropiada: eosinòfils 300 cèl·lules/mL, dues o més exacerbacions per any o dependents sovint d’un inhalador de rescat (grup E de la guia GOLD 2023). Es poden retirar els CI de manera abrupta o gradual, però s’associa a menys efectes secundaris si és gradual..

 

BLOGS 

El Rincón de Sísifo

Suplements de vitamina D i prevenció cardiovascular

Article del blog on es revisa l’estudi publicat en British Medical Journal duit a terme per investigar si la suplementació mensual amb vitamina D té impacte en la incidència d’esdeveniments cardiovasculars greus, perquè alguns autors hi atribueixen propietats preventives. Revela la pobra evidència que aporta l’estudi: els resultats no van ser estadísticament significatius i les conclusions són enganyoses (l’administració mensual de suplements de vitamina D podria reduir la incidència d’esdeveniments cardiovasculars greus, encara que la diferència de risc absolut va ser petita i l’interval de confiança va ser coherent amb una troballa nul·la). L’autor de l’article conclou desmentint els resultats positius, aportant una conclusió clara i criticant el mitjà de comunicació que difon l’article amb un titular atractiu.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya

Complicacions hemorràgiques en pacients tractats amb tramadol i anticoagulants orals

En aquest butlletí de farmacovigilància es revisa la informació disponible sobre l’augment del risc d’hemorràgia amb l’ús concomitant de tramadol i anticoagulants orals. Una revisió sistemàtica publicada el 2022 va trobar associació entre l’ús de tramadol i el risc d’hemorràgia en pacients tractats amb antagonistes de la vitamina K. L’evidència disponible per valorar si aquest risc s’estén als anticoagulants orals directes (ACOD) és més limitada. S’hi revisa la informació disponible en el Sistema Espanyol de Farmacovigilància i es conclou que, encara que l’estimació no permet establir relació de causalitat, pot afegir indicis sobre aquesta possible interacció farmacològica. Es recomana utilitzar el tramadol en pacients en tractament amb anticoagulant només si hi està estrictament justificat o optar per altres analgèsics. Finalment, es recorda la importància de notificar qualsevol sospita d’hemorràgia en pacients en tractament amb anticoagulant tractats amb tramadol.

 

PEDIATRIA

Infarma

Fàrmacs en el trastorn de dèficit datenció amb/sense hiperactivitat en nens i adolescents

Nota informativa en què es revisa el tractament farmacològic del dèficit d’atenció amb/sense hiperactivitat (TDAH). Els fàrmacs finançats per al tractament són psicoestimulants (metilfenidat, lisdexamfetamina) i no psicoestimulants (atomoxetina i guanfacina). El fàrmac de primera elecció en infants a partir de 6 anys és el metilfenidat, amb un 60-75 % de resposta. Aquest tractament pot resultar limitat pels efectes secundaris (disminució de la gana, pèrdua de pes, insomni, cefalees i gastràlgies), que solen ser transitoris però poden augmentar amb l’increment de la dosi i impedir el bon control de la malaltia. Si la resposta al metilfenidat és inadequada, l’opció seria la lisdexamfetamina. Els fàrmacs no psicoestimulants hi estan indicats si hi ha falta de resposta als estimulants (10-30 % dels casos), efectes adversos, risc d’abús o negativa del pacient o del cuidador a prendre derivats d’amfetamines. L’atomoxetina rivalitza en eficàcia amb el metilfenidat, és segura i és elecció si hi ha risc d’abús de fàrmacs, tics (els disminueix) o ansietat. La guanfacina és una alternativa de tercer nivell, perquè no s’ha demostrat que tengui tanta eficàcia o més que la resta dels medicaments. 

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.

La informació d’aquest lloc web està dirigida exclusivament a professionals de la salut. Si té o sospita d’un problema de salut, consulti amb el seu metge.

© elComprimido 2024 | Servei de Salut de les Illes Balears