PÍLDOR@S de maig 2022

 

• Tractament de la sarna

• Algoritme de tractament de la hiperglucèmia a la DM2

• Fotosensibilitat: risc en combinar medicaments i sol

• Hipolipemiants inhibidors de la PCSK9 i ezetimiba: risc cardiovascular 

• Antibiòtics per a la faringoamigdalitis en la població infantil

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                 

INFAC / GAP Mallorca

Tractament de la sarna

Butlletí d'INFAC que revisa informació sobre la sarna i l'augment de casos.  El factor de risc més important és l'amuntegament. Les mesures no farmacològiques i l'educació sanitària són fonamentals (es recomana donar la informació per escrit). S'ha d'assegurar la correcta realització de les mesures no farmacològiques per evitar el fracàs terapèutic. És important identificar i tractar els contactes. La permetrina tòpica i la ivermectina oral són els tractaments d'elecció en la població adulta. S'informa així mateix sobre altres tractaments (vaselina amb sofre, benzoat de bencil...), el tractament en pediatria i en embaràs i el maneig de les complicacions.

Es recorda que existeix un altre document recent a la web de la GAP de Mallorca sobre Diagnòstic i tractament de l'escabiosi (sarna), i una fitxa sobre el tractament farmacològic.

 

ALGORITMES

CADIME

Algoritme de tractament de la hiperglucèmia a la DM2

Algoritme basat en les recomanacions de l'ADA-2022, de la guia NICE: Type 2 diabetis in adults (update 2022) i del butlletí INFAC-2021. Es diferencien tres parts: a) Tractament d'inici: objectius de %Hba1c segons edat o situació;  modificació de l'estil de vida;  metformina llevat d'excepcions. b) Tractament combinat: si no s'assoleixen objectius després de valorar adherència, reforçar estils de vida, etc. recomanacions específiques de tractament segons si ECV, IC i FE<40%, ERC, fragilitat o obesitat. C) Teràpia intensiva: quan utilitzar insulina, arGLP-1 o triple teràpia oral depenent de símptomes i preferències del pacient, i com ajustar el tractament en afegir altres antidiabètics. S'informa també de les associacions de fàrmacs no recomanades.

 

FARMACOVIGILÀNCIA                                                                                                                                  

i-BOTIKA

Fotosensibilitat: risc en combinar medicaments i sol

Una de les fitxes d'i-botika (aquest enllaç dirigeix a totes les fitxes) dirigida a pacients, però també amb interessant informació per a professionals davant la possible aparició de reaccions adverses cutànies després de l'exposició solar. La fotosensibilitat és una reacció exagerada de la pell a la radiació solar o ultraviolada que pot causar des d'inflamació i picor, fins a cremades greus amb grans ampolles a la pell.  Alguns dels medicaments més freqüentment implicats són: antibiòtics (levofloxacina, ciprofloxacina, norfloxacina, doxiciclina... ); fàrmacs cardiovasculars (hidroclorotiazida, furosemida, amiodarona...); AINE (naproxèn, ketoprofèn, meloxicam... ); fàrmacs per a l’acne (isotretinoïna, peròxid de benzoïl... ); quimioteràpics (fluorouracil, metotrexat... ); antifúngics (itraconazole... ); antiepilèptics (carbamazepina... ); antihistamínics tòpics (difenhidramina, dimetindè... ); antipsicòtics, antidepressius i ansiolítics (haloperidol, paroxetina, alprazolam... ). Ofereix consells de protecció si s'utilitza algun d'aquests medicaments i sobre què fer davant l'aparició de reaccions d'aquest tipus.

 

ALTRES PÍLDORAS 

CADIME / BMJ

Hipolipemiants inhibidors de la PCSK9 i ezetimiba: risc cardiovascular

El BMJ ha publicat una revisió sistemàtica i metaanàlisi (de 16 assajos controlats aleatoris i un total de 111.098 pacients) sobre inhibidors de PCSK9 i ezetimiba. Tant ezetimiba com els iPCSK9 (evolocumab i alirocumab) poden reduir l'infart de miocardi no fatal i l'accident cerebrovascular en adults amb risc cardiovascular alt o molt alt, que reben teràpia amb estatines a dosis màxima tolerada o que són intolerants a les estatines; però no en aquells amb risc cardiovascular moderat i baix. L'addició d'ezetimiba o d'iPCSK9 a les estatines no va modificar la mortalitat per totes les causes, ni la mortalitat cardiovascular. Es presenten recomanacions pràctiques sobre el tema d'un resum visual del BMJ. També enllacen a recomanacions en ús racional del medicament en dislipèmies-2022 del SAS.

 

PEDIATRIA

AQuAS

Antibiòtics per a la faringoamigdalitis en la població infantil

En la població infantil, la majoria de les faringoamigdalitis agudes (FAA) són d'origen víric, especialment en els nens i nenes més petits. Quan hi ha sospita de FAA per un estreptococ betahemolític del grup A (EBHGA), s'ha de confirmar el diagnòstic mitjançant un test de diagnòstic ràpid (TDR) abans de prescriure l'antibiòtic.  En pediatria (<15 anys), la evidència no permet establir una conclusió definitiva sobre la utilitat de les escales de predicció clínica (Centor, Centor-Mclsaac i FeverPAIN) per seleccionar pacients als quals fer un TDR. La prescripció d' antibiòtics per a la FAA en nens, sense resultat positiu d' EBHGA amb un TDR, condueix a una utilització injustificada d' antibiòtics, que comporta risc de reaccions adverses, de selecció de resistències i una gestió inadequada de recursos.

Pel que fa al maneig, es recomana consultar la Guia terapèutica antimicrobiana del SNS.

Existeix un procediment en intranet ASEF sobre indicació de TDR, tècnica d' ús i tractament segons resultat, a la qual es pot accedir seguint la ruta: Àrea >' Atenció Primària > Farmàcia AP > PROA AP > Proves de diagnòstic ràpid > Test ràpid estreptococ, o bé des de Comitè d'infeccions > PROA AP.

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.