PÍLDOR@S de febrer 2022

 

  • Hipoglucèmia en la diabetis mellitus

  • Hipotiroïdisme subclínic en ancians

  • Semaglutida oral (DM2)

  • Diabetis i hiperglucèmia induïda per glucocorticoides

  • Guia de dosificació i recomanacions en pediatria per a atenció primaria

 

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                       

BOLCAN-SCS

Hipoglucèmia en la diabetis mellitus

L'aparició de la hipoglucèmia va associada a l'ús d'insulines i fàrmacs secretagogs, sobretot en diabetis mellitus (DM) de llarga durada i en teràpia intensiva. Es repassa el seu diagnòstic, el maneig de la hipoglucèmia aguda, el risc hipoglucèmic dels diferents antidiabètics, les diferències entre les insulines comercialitzades i el maneig de la pauta d'insulina després d'episodi d'hipoglucèmia en DM tipus 2 (DM2). Per a prevenir, recomanen: 1- Detectar pacients amb major risc d'hipoglucèmia (els que ja les han sofert prèviament, els tractats amb insulina i secretagogs, les embarassades...); 2- Fixar objectius de control glucèmic individualitzats, tenint en compte el risc d'hipoglucèmies, l'esperança de vida, comorbiditats, ECV o complicacions microvasculars avançades; 3- Implementar tractaments que simulin el comportament del pàncrees (estratègia basal-bolo) i 4- Garantir educació diabetològica a tots els pacients i cuidadors.

 

BLOGS

RINCÓN DE SÍSIFO

Hipotiroïdisme subclínic en ancians

Aquesta entrada del blog ens mostra discrepàncies entre les recomanacions publicades en diferents guies a propòsit del tractament de l'hipotiroïdisme subclínic (HS) en ancians. A finals de desembre, apareixia en The Lancet una revisió que concloïa que "ha d'iniciar-se el tractament amb levotiroxina en persones ≥ 65 anys amb hipotiroïdisme subclínic quan la concentració TSH sigui de manera persistent ≥ 7 mUI/l (i no iniciar-se en cas contrari)". Arran d'això, en el blog es fa una revisió del benefici/risc del tractament, i conclou que la guia de pràctica clínica del BMJ 2019 té major solidesa metodològica, i recomana "no prescriure de manera rutinària levotiroxina en pacients adults amb HS, excepció feta -a criteri clínic- dels quals presenten símptomes greus o amb < 30 anys, dones gestants (o que pretenguin quedar embarassades) i pacients amb una TSH > 20 mUI/l". Per a completar les discrepàncies assenyalades en el blog, incloem UpToDate, que suggereix tractar amb levotiroxina el HS en majors de 65-70 anys quan la TSH ≥ 10 mUI/l (en ancians prefereixen evitar-la entre 7 mUI/l i 10 mUI/l si no hi ha símptomes clars, considerant l'absència de benefici en majors i les possibles complicacions per sobretractament).

 

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS                                                                                                                                  

CATSALUT

Semaglutida oral (DM2)

Semaglutida oral és un agonista del receptor del GLP-1 (ARGLP1). Formulat amb salcaprozat sòdic, excipient que redueix el metabolisme gàstric i potència l'absorció, és el primer ARGLP1 d'administració oral. Finançat pel SNS mitjançant visat, en DM2 si IMC ≥ 30 kg/m² i només en teràpia combinada amb altres antidiabètics, inclosa insulina, quan amb aquests, dieta i exercici no hi ha control glucèmic adequat. El perfil de seguretat és similar al d'uns altres ARGLP1: els efectes adversos gastrointestinals són els més freqüents i la hipoglucèmia greu es va observar principalment en associació amb sulfonilurees o insulina, en pacients d'edat avançada. Segons els estudis no augmenta la morbimortalitat cardiovascular, però no s'ha pogut descartar el risc de retinopatia diabètica detectat amb semaglutida subcutània. El cost és lleugerament inferior a aquesta última. Conclouen que és un “Medicament sense valor terapèutic afegit”, perquè no es poden identificar situacions clíniques en les quals el seu ús sigui prioritari (no més reducció de HbA1c que uns altres del grup, menys experiència d'ús i no s'ha pogut descartar el potencial risc de retinopatia). Si es requereix un ARGLP1, recomanen altres fàrmacs d'aquesta família.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

INFARMA-SCS

Diabetis i hiperglucèmia induïda per glucocorticoides

L'elevació de la glucèmia dependrà del glucocorticoide (GC), la dosi, la via d'administració i la durada del tractament. La repercussió clínica és variable (uns pacients són asimptomàtics, uns altres presenten símptomes cardinals d'hiperglucèmia). Si apareixen criteris de diabetis mellitus (DM) després de prendre GC en no diabètics, és "diabetis esteroidal o induïda per GC" i, si esdevé sobre una DM prèvia, és "DM descompensada o hiperglucèmia induïda per GC", amb taxes del 18,6% i 32,3% respectivament. Els GC de durada intermèdia (prednisona, metilprednisolona, deflazacort...), en dosi única matutina, produeixen una marcada hiperglucèmia postprandial de predomini vespertí, i escàs efecte sobre la glucèmia basal, amb major risc d'hipoglucèmies nocturnes. Amb els GC de durada llarga (dexametasona, triamcinolona acetònid intraarticular...), o amb ≥ 2 dosi/dia de GC d'acció curta o intermèdia, la hiperglucèmia es manté les 24 h, també principalment postprandial, amb menor risc d'hipoglucèmia nocturna per ús d'hipoglucemiants. Es recomana tractar quan els nivells de glucosa capil·lar basal o preprandials són ≥ 140 mg/dl i els postprandials ≥ 200 mg/dl. S'ofereixen recomanacions de monitoratge (cribratge universal) i d'abordatge terapèutic (segons tipus de GC i pauta, depenent dels nivells de glucèmia capil·lar)..

 

PEDIATRÍA

SERVICIO ARAGONÉS DE SALUD

Guia de dosificació i recomanacions en pediatria per a atenció primaria

El Servei Aragonès de Salut ha publicat l'actualització de la Guía de dosificación y recomendaciones en pediatría para AP, ordenada per aparells i sistemes, incloent-hi els medicaments de cada grup segons indicació o classe terapèutica. En cada medicament es recull la dosi habitual (expressada per kg de pes) i algunes pautes segons la indicació. També conté comentaris d'interès, vinculats a la informació de procedència, i les presentacions disponibles de cada fàrmac.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.

La informació d’aquest lloc web està dirigida exclusivament a professionals de la salut. Si té o sospita d’un problema de salut, consulti amb el seu metge.

© elComprimido 2022 | Servei de Salut de les Illes Balears