PÍLDOR@S d'octubre 2020 

 

  • La crisi dels antibiòtics - perspectiva des de l'àmbit comunitari

  • Prescripció i desprescripció de l'al·lopurinol

  • Ertugliflozina en diabetis mellitus tipus 2

  • Fluoroquinolones d'ús sistèmic o inhalat: risc d'insuficiència valvular i regurgitació cardíaca

  • Vacunació antigripal en al·lèrgia a l'ou

 

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

INFAC

La crisi dels antibiòtics - perspectiva des de l'àmbit comunitari

Analitza el problema de les resistències bacterianes, les causes que han portat a la "crisi dels antibiòtics" i les mesures en l'àmbit comunitari per a pal·liar les seves conseqüències: 1- Consolidar els PROA en AP (Programes d'Optimització d'Ús dels Antibiòtics). 2- Reduir el consum d'antibiòtics. 3- Millorar l'adequació del seu ús. 4- Promoure la prescripció diferida. 5- Disposar de proves de diagnòstic ràpid (test d'estreptococ i proteïna C reactiva). 6- Sensibilitzar a la població. 7- Prevenció (ex. rentat de mans).

 

BLOGS

RINCÓN DE SÍSIFO

Prescripció i desprescripció de l'al·lopurinol

Entrada que intenta respondre a la pregunta quan prescriure i, sobretot, desprescriure l'al·lopurinol. És d'interès perquè sovint és un fàrmac que incrementa innecessàriament la polimedicació. Utiliza la guia de desprescripció d'al·lopurinol del Primary Health Tasmania, que considera el seu ús en la reducció de recaigudes de gota aguda. Si l'atac va ser degut a factors precipitants ja resolts (com a insuficiència renal aguda, diürètics, dieta o alcohol), interrompre el tractament és raonable (controlant uricèmia i símptomes). Si l'atac va ser més de 12 mesos abans de normalitzar la uricèmia (<6,1 mg/ml), és factible la interrupció si la dosi de l'al·lopurinol és ≤100 mg/dia, i es podria considerar com hiperuricèmia asimptomàtica. Si es va sofrir un atac de gota fa menys de 12 mesos i la uricèmia és elevada, pot requerir-se incrementar la dosi o canviar de tractament. Analitza factors a favor o en contra de la desprescripció, així com la seguretat de l'al·lopurinol. 

 

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS

CADIME

Ertugliflozina en diabetis mellitus tipus 2

L'Ertugliflozina és el quart inhibidor del cotransportador sodi-glucosa tipus 2 (ISGLT-2) autoritzat en la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) en adults, en monoteràpia o combinat amb altres. S'administra via oral una vegada al dia, inicialment 5 mg/dia que es poden incrementar fins a 15 mg/dia. No es disposa d'assajos clínics (EC) que estudiïn l'impacte sobre morbimortalitat. Aconsegueix reduccions en la HbA1c entre -0,43 i -1,16. En insuficiència renal moderada (TFG 30-60 ml/min/m²), no ha mostrat ser més eficaç que placebo. El perfil de seguretat sembla similar al dels altres ISGLT-2, però amb menys experiència d'ús. A la vista de les dades disponibles, l'ertugliflozina no suposa un avanç terapèutic en el tractament de la DM2. 

 

FARMACOVIGILÀNCIA 

AEMPS

Fluoroquinolones d'ús sistèmic o inhalat: risc d'insuficiència valvular i regurgitació cardíaca

Les fluoroquinolones d'administració sistèmica o inhalada poden augmentar el risc d'insuficiència valvular i regurgitació cardíaca. En pacients amb el risc de desenvolupar aquestes reaccions adverses, només es prescriuran fluoroquinolones sistèmiques o inhalades després d'avaluar els riscos potencials enfront dels beneficis esperats i una vegada considerades altres opcions terapèutiques. Els metges han d'informar a aquests pacients dels símptomes suggestius de regurgitació o insuficiència valvular cardíaca perquè sol·licitin atenció mèdica immediata en cas de presentar-los. Recordar que l'AEMPS va restringir les indicacions de les quinolones per reaccions adverses musculoesquelètiques i neurològiques.

 

PEDIATRIA

CAV-AEP

Vacunació antigripal en al·lèrgia a l'ou

En les seves recomanacions sobre “Vacunació enfront de la grip estacional en la infància i l'adolescència, 2020-2021”, la CAV-AEP aclareix dubtes sobre l'actitud a prendre en pacients amb al·lèrgia a l'ou: 1- si reaccions lleus (ex. urticària) després de consumir ou, vacunar amb qualsevol de les vacunes disponibles; 2- si reaccions greus després de prendre ou (ex. angioedema, dificultat respiratòria o necessitar adrenalina), es poden vacunar, però en centres (no necessàriament hospitalaris) amb mitjans i preparació per a atendre eventuals reaccions greus, per personal amb experiència i supervisió durant 30 minuts; 3- una reacció al·lèrgica greu a la vacuna, independentment del component causant, és una contraindicació per a rebre futures dosis. Està en consonància amb les recomanacions del Consell Interterritorial del SNS. A Balears és de referència el Manual de la campanya de vacunació antigripal 2020-2021 ("les persones amb història d'al·lèrgia a l'ou es poden vacunar normalment, encara que convé vigilar el període posterior a l'administració").

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.

La informació d’aquest lloc web està dirigida exclusivament a professionals de la salut. Si té o sospita d’un problema de salut, consulti amb el seu metge.

© elComprimido 2020 | Servei de Salut de les Illes Balears