PÍLDOR@S d'agost 2020 

 

  • Cistitis no complicada en dones: 5 estratègies per millorar la prescripció

  • Preguntes freqüents sobre el dèficit de vitamina B12 i el seu tractament

  • Aspectes bàsics de la revisió de pacients amb FANV tractats amb ACOD

  • Psoriasis induïda per medicaments

  • Impetigen en pediatria

     

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

BIT-CATSALUT

Cistitis no complicada en dones: 5 estratègies per millorar la prescripció

En la cistitis no complicada és d'elecció la fosfomicina trometamol en una dosi única de 3 g (no obstant això amb freqüència es prescriu la presentació de dos sobres). L'alternativa és la nitrofurantoïna (100 mg/8 h, 5 dies). En general ni les cefalosporines de 3a generació ni les fluoroquinolones estan indicades com a tractament empíric, per a evitar resistències. En la cistitis recurrent la profilaxi antibiòtica és efectiva: contínua (fosfomicina trom. 3 g cada 10 dies, 6 mesos), postcoital (fosfomicina trom. 3 g després d'activitat sexual) o intermitent (en pacients capacitades, autodiagnòstic/autotractament amb 3 g de fosfomicina trom., prèviament prescrita pel metge). Ingerir més líquids, estrògens vaginals en postmenopàusiques o la micció postcoital, podrien reduir les recurrències. El paper dels nabius, els probiòtics, les autovacunes o la D-mannosa en la prevenció de les recurrències és limitat i controvertit.

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

BIT-CATSALUT

Preguntes freqüents sobre el dèficit de vitamina B12 i el seu tractament

Els principals factors de risc associats al dèficit de vitamina B12 són: edat avançada, resecció d'estómac o de l'intestí prim, malaltia inflamatòria de l'intestí prim, malalties autoimmunes com la de Graves, la tiroïditis o el vitiligen. El tractament crònic amb els IBP, anti-H2 o la metformina també són causa de deficiència. Només es recomana iniciar tractament amb vitamina B12 si la deficiència està documentada, també en la prevenció del dèficit en cas de dietes veganes o vegetarianes, cirurgia gàstrica o bariàtrica i en nounats de mares amb deficiència de la vitamina B12. Actualment hi ha evidència que tant la via IM com l'oral (a dosis altes) són efectives. La selecció de la via es fa tenint en compte l'adherència, les característiques del pacient (edat avançada, persones amb problemes de deglució), les seves preferències i el cost. 

 

BLOGS

RINCÓN DE SÍSIFO

Aspectes bàsics de la revisió de pacients amb FANV tractats amb ACOD

Post dedicat a la revisió de pacients >75 anys amb anticoagulants orals d'acció directa (ACOD) per a la prevenció de l'ictus i l'embòlia sistèmica en pacients amb fibril·lació auricular no valvular (FANV). Apixaban, edoxaban, rivaroxaban i dabigatran augmenten el risc d'hemorràgia i poden provocar esdeveniments greus potencialment mortals. S'han de revisar periòdicament per a detectar signes d'hemorràgia o anèmia. Factors de risc: edat avançada, baix pes o insuficiència renal. Imprescindible comprovar que la dosi és adequada a la funció renal, i valorar la funció hepàtica. Importants les interaccions que augmenten el risc hemorràgic. Contraindicats en HTA greu no controlada o si pròtesis valvulars cardíaques. No recomanats en síndrome antifosfolipídic i antecedents de trombosis. Fonamental comprovar l'adherència, veritable taló d'Aquil·les dels ACOD: l'absència del control analític periòdic - promocionat com a gran avantatge - és, amb relació a aquesta qüestió, un clar desavantatge. 

 

FARMACOVIGILÀNCIA 

BUTLLETÍ DE FARMACOVIGILÀNCIA DE CATALUNYA

Psoriasis induïda per medicaments

En l'aparició o l'exacerbació d'una psoriasi hi ha implicats diversos fàrmacs. Els mecanismes són poc coneguts, però bastants interfereixen en el sistema immunitari. Alguns tenen efectes paradoxals en exacerbar la psoriasi per a la qual són prescrits o si s'utilitzen en una altra indicació. La causa farmacològica de psoriasis pot ser difícil d'identificar: després d'iniciar el tractament el temps d'aparició del quadre és variable i pot ser llarg, i a vegades pot persistir malgrat la suspensió. La retirada del medicament acostuma a anar seguit d'una millora. Si el medicament causant no se suspèn, els tractaments de la psoriasi solen ser poc o gens eficaços. Es descriuen alguns grups de fàrmacs que s'han associat al risc de psoriasis (ex. blocadors β-adrenèrgics, IECA, ARA II, liti, Anti-TNF-α, cloroquina, hidroxicloroquina, interferons, terbinafina o itraconazole, bupropió, antitumorals i altres immunosupressores).

 

PEDIATRIA

GUIA ÀREA ALJARAFE

Impetigen en pediatria

Apartat de la guia antimicrobiana de referència sobre impetigen en pediatria (actualitzat 2020). Tractament tòpic (Àcid fusídic o mupirocina 5-7 dies) en lesions lleus i localitzades, no antisèptics. En lesions nombroses o que no responen, via oral (cefadroxil o cloxacil·lina 7 dies) i, si cultiu, continuar el tractament d'acord amb el resultat: depèn de si estreptococ o S. aureus (i si sensible a la meticil.lina o no).

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.

La informació d’aquest lloc web està dirigida exclusivament a professionals de la salut. Si té o sospita d’un problema de salut, consulti amb el seu metge.

© elComprimido 2020 | Servei de Salut de les Illes Balears