PÍLDOR@S de desembre 2021

 

  • Guia per a l'administració de medicaments a pacients amb problemes de deglució

  • Dolor lumbar: quin és l'abordatge recomanat?

  • Tractament farmacològic del glaucoma d'angle obert: actualització

  • Actualització sobre el risc de miocarditis-pericarditis amb vacunes d'ARNm enfront de la COVID

  • Vacunació COVID en nens i adolescents: preguntes i respostes

 

 

GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA 

SEFH, HOSPITAL UNIVERSITARIO DE LA PAZ

Guia per a l'administració de medicaments a pacients amb problemes de deglució

Aquesta guia pretén ser un suport en la selecció de l'alternativa més adequada en la prescripció i administració de medicaments en pacients amb disfàgia, ja sigui en el medi ambulatori, sociosanitari o hospitalari. S'ha realitzat una revisió exhaustiva de guies d'administració per via enteral, recollint informació relacionada amb: manipulació de les formes farmacèutiques (triturar, desfer...); fitxes tècniques; publicacions sobre medicaments que no es poden triturar; interaccionis fàrmac-aliment; biodisponibilitat amb l'ús d'espessants i recomanacions en la manipulació de medicaments perillosos. La disfàgia consisteix en la dificultat per a empassar o deglutir aliments en estat sòlid i/o líquid per afectació de la deglució. En gent gran la prevalença és del 7-13%, percentatge que s'incrementa amb l'edat, si s'ha sofert un ictus o es presenta malaltia degenerativa, com a demència o Parkinson.

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

BIT, CATSALUT

Dolor lumbar: quin és l'abordatge recomanat?

En el dolor lumbar l'exercici físic és l'eina que ha mostrat millors resultats i, per tant, és el pilar sobre el qual s'ha d'optimitzar l'abordatge d'aquest problema de salut, sempre des d'una perspectiva multidisciplinària entre diferents professionals sanitaris. Afegir la teràpia cognitiva conductual i la rehabilitació multidisciplinària també es poden valorar quan la resposta a l'exercici és inadequada. Amb un efecte de petit a moderat, els AINE són els medicaments recomanats en dolor lumbar agut i crònic quan ha fracassat el tractament no farmacològic. Si no es consideren apropiats, el paracetamol o el metamizol podrien ser una alternativa. Els opioides febles i els relaxants musculars d'acció central queden reservats per a casos molt seleccionats en dolor lumbar agut. El tractament farmacològic s'ha d'administrar amb la dosi mínima útil i durant el menor temps possible. Els opioides potents, les benzodiazepines, els corticoesteroides sistèmics, els antidepressius, els antiepilèptics, els AINE tòpics i la lidocaïna tòpica no han demostrat un benefici clínicament rellevant en el dolor lumbar i no es recomana el seu ús. En alguns casos concrets, refractaris al tractament multidisciplinari, es podrien plantejar tractaments invasius/quirúrgics.

 

BOLETÍN INFORMACIÓN TERAPÉUTICA

BTA, CADIME

Tractament farmacològic del glaucoma d'angle obert: actualització

El glaucoma és una neuropatia òptica crònica i progressiva que provoca pèrdua del camp visual. És la causa principal de ceguesa irreversible El glaucoma d'angle obert (GAA) és la forma clínica més freqüent en el nostre medi. El factor de risc més important és la pressió intraocular elevada (PIO) > 21 mmHg que, a més, és l'únic factor causal modificable. Altres factors de risc són: edat avançada, antecedents familiars, miopia, còrnia prima i comorbiditats (diabetis, hipotiroïdisme i malaltia cardiovascular). Uns certs medicaments poden provocar un GAA  iatrogènic. L'únic tractament provat és la reducció de la PIO, que retarda el començament i/o la progressió del glaucoma i la pèrdua de camp visual. Les opcions disponibles són el tractament farmacològic, la cirurgia i la trabeculoplàstia amb làser. En absència de contraindicacions, el tractament inicial d'elecció és el farmacològic en monoteràpia per via tòpica oftàlmica. La cooperació del pacient (adherència i persistència) és necessària per a obtenir una reducció efectiva de la PIO i prevenir la progressió del glaucoma.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

AEMPS

Actualització sobre el risc de miocarditis-pericarditis amb vacunes d'ARNm enfront de COVID-19

El Comitè per a l'Avaluació de Riscos en Farmacovigilància Europeu (PRAC) ha avaluat recents estudis epidemiològics amb relació al risc de miocarditis i pericarditis una incidència global de fins a 10 per 100.000 persones vacunades (freqüència molt rara). És més freqüent en homes joves, després de la segona dosi i en els 14 dies següents a la vacunació. L'evolució clínica és similar als quadres de miocarditis i pericarditis que apareixen per altres causes, generalment de bona evolució. Es recomana informar les persones vacunades sobre els possibles símptomes que poguessin aparèixer.

Aquesta avaluació de seguretat s'ha produït arran de la repercussió que va tenir la suspensió de la vacunació amb Spikevax en països nòrdics, de la qual es va informar en una nota anterior de l’AEMPS.

 

PEDIATRIA

CAV, AEP, MSC

Vacunació COVID en nens i adolescents: preguntes i respostes

Pàgina actualitzada el 14 de desembre i on ja s'inclouen les preguntas y respuestas sobre la vacunación de los niños de 5–11 años, elaborades pel Comitè Assessor de Vacunes de l'AEP, juntament el Ministeri de Sanitat. Es comenten alguns dels dubtes més usuals en relació amb la vacunació d'aquest grup d'edat, per les quals consulten les famílies, els ciutadans en general, i també professionals que els atenen. A mesura que es disposi de més informació, el document s'anirà adaptant a les millors evidències disponibles.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.

La informació d’aquest lloc web està dirigida exclusivament a professionals de la salut. Si té o sospita d’un problema de salut, consulti amb el seu metge.

© elComprimido 2024 | Servei de Salut de les Illes Balears